Convocatòria URBICIDI

DESCARREGA’T LA CONVOCATÒRIA

El 19 de juny del 2017 s’acompliran 310 anys de la crema de Xàtiva per part de l’exèrcit borbònic en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. Els habitants d’aquella Xàtiva austracista pagaren la seua “obstinada rebel·lia” amb l’exili o la mort. La seua ciutat fou assetjada, cremada i arrasada com a càstig exemplar ordenat pel rei Felip V, el retrat del qual resta capgirat al Museu de Belles Arts local en icònica revenja. La crema va convertir els socarrats en un símbol valencià de resistència alhora que els agermanava, malauradament, amb els habitants d’altres ciutats de la Història que han patit un destí similar: el càstig de l’extermini urbà.

Aquest congrés pretén reflexionar sobre el concepte d’urbicidi a partir de la crema i l’extermini de Xàtiva, protagonista d’una secció especial durant les jornades. Però també vol anar més enllà per tal d’analitzar les causes i conseqüències d’una violència que forma part de la humanitat des de l’organització de les primeres urbs. Una violència que busca destruir i esborrar les ciutats com a espais d’identitat col·lectiva i de convivència.

És per això que aquest encontre s’obri a tot tipus de propostes de comunicació al voltant de la temàtica de l’urbicidi des d’una multiplicitat de fronts: teòric i conceptual; filosòfic i moral; simbòlic i identitari; històric i social; humà i demogràfic; militar i estratègic; arquitectònic, patrimonial i turístic; polític, cultural i econòmic. Fins i tot, el congrés s’interessa per la representació de l’urbicidi en les diferents manifestacions artístiques que l’han abordat: literatura, cinema, pintura, fotografia, història gràfica…

Des de ciutats bíbliques com Sodoma i Gomorra fins a les aniquilades Hiroshima i Nagasaki, passant per Troia, Sarajevo, Maastricht, Cartago, Guernica, Numància, Berlín, Beirut, Sant Petersburg, Kigali o, més a prop de nosaltres, Sagunt, Vila-real o Ares del Maestrat, l’urbicidi forma part del passat de la humanitat i de l’imaginari global, a banda de constituir una realitat per a molts ciutadans actuals en el món. Aquest congrés tractarà d’analitzar les formes, objectius i significats de la destrucció de les urbs i la gestió de la memòria d’eixa destrucció. Sempre observant l’urbicidi com el conjunt d’estratègies militars, econòmiques, culturals i/o polítiques que, de manera deliberada, busquen acabar amb una ciutat, la seua ciutadania i tot el que representa.

***

DESCÁRGATE LA CONVOCATORIA

El 19 de junio del 2017 se cumplirán 310 años de la quema de Xàtiva por parte del ejército borbónico en el marco de la Guerra de Sucesión Española. Los habitantes de aquella Xàtiva austracista pagaron su “obstinada rebeldía” con el exilio o la muerte. Su ciudad fue asediada, quemada y arrasada como castigo ejemplar ordenado por el rey Felipe V, cuyo retrato permanece cabeza abajo en el Museu de Belles Arts local en icónica venganza. La quema convirtió a los socarrats en un símbolo valenciano de resistencia al mismo tiempo que los hermanaba, desgraciadamente, con los habitantes de otras ciudades de la Historia que han sufrido un destino similar: el castigo del exterminio urbano.

Este congreso pretende reflexionar sobre el concepto de urbicidio a partir de la quema y el exterminio de Xàtiva, protagonista de una sección especial durante las jornadas. Pero también quiere ir más allá, para analizar las causas y consecuencias de una violencia que forma parte de la humanidad desde la organización de las primeras urbes. Una violencia que busca destruir y borrar las ciudades como espacio de identidad colectiva y de convivencia.

Es por ello que este encuentro se abre a todo tipo de propuestas de comunicación alrededor de la temática del urbicidio desde una multiplicidad de frentes: teórico y conceptual; filosófico y moral; simbólico e identitario; histórico y social; humano y demográfico; militar y estratégico; arquitectónico, patrimonial y turístico; político, cultural y económico. Asimismo, el congreso se interesa por la representación del urbicidio en las diferentes manifestaciones artísticas que lo han abordado: literatura, cine, pintura, fotografía, historia gráfica…

Desde ciudades bíblicas como Sodoma y Gomorra hasta las aniquiladas Hiroshima y Nagasaki, pasando por Troya, Sarajevo, Maastricht, Cartago, Guernica, Numancia, Berlín, Beirut, Sant Petersburgo, Kigali…, el urbicidio forma parte del pasado de la humanidad y del imaginario global, además de constituir una realidad para muchos ciudadanos actuales del mundo. Este congreso tratará de analizar las formas, objetivos y significados de la destrucción de las urbes y la gestión de la memoria de esa destrucción. Siempre observando el urbicidio como el conjunto de estrategias militares, económicas, culturales y/o políticas que, de manera deliberada, buscan acabar con una ciudad, su ciudadanía y todo lo que representa.

 

Anuncios