Convocatòria CASTELLS EN L’AIRE

El castell de Xàtiva és la icona arquitectònica més important de la ciutat i un emblema fixa’t en la retina d’innombrables generacions de xativins. Amb orígens en una construcció dels íbers, va ser eixamplat pels romans, reformat pels àrabs i conquerit pel rei cristià Jaume I, que el va convertir en presó d’Estat de la Corona d’Aragó. El conjunt va resistir la rebel·lió de les Germanies, la Guerra de Successió i la Guerra de la Independència Espanyola. Actualment, és part fonamental del patrimoni dels valencians i un bastió espiritual i arqueològic on es respira la Història. Les seues pedres han conegut la Xàtiva ibèrica, romana, visigoda, islàmica i cristiana.

Als nostres dies, la fascinació pel món dels castells apareix vinculada a l’estranyament que ens provoca un tipus de vida, una estructura social i un tempo tan diferents dels actuals. Per això, a l’imaginari col·lectiu, els castells representen un àmbit lligat a la fantasia, al misteri i al passat més fosc. No debades, els castells han servit com a marc espacial de moltes ficcions i han generat un cúmul de literatura al seu voltant.

Es convida als interessats en participar en aquest congrés a presentar una proposta de comunicació dins d’una de les següents línies:

  1. El castell de Xàtiva: la seua història vinculada a la de la ciutat de Xàtiva; la seua evolució arquitectònica al llarg dels segles; els presoners que han passat per la seua presó d’Estat (els infants de la Cerda, Jaume d’Urgell, Dídac de Borja, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó…); la seua projecció cultural i turística en el segle XXI.
  2. Història dels castells: els castells des d’un punt de vista arqueològic, historiogràfic, arquitectònic, artístic o patrimonial; castells emblemàtics de la Història; vida quotidiana en els castells; conflictes bèl·lics i castells; organització social (noblesa, poble i castells); restauració i futur dels castells.
  3. Els castells en la ficció: en la literatura oral i popular (llegendes, romanços, contes infantils tradicionals…), en la narrativa gòtica i la novel·la històrica, com espai metafísic o filosòfic en el segle XX (Kafka, Calvino), en la ficció cinematogràfica, en les sèries i els videojocs contemporanis…

***

El castillo de Xàtiva es el icono arquitectónico más importante de la ciudad y un emblema fijado en la retina de innumerables generaciones de xativins. Con orígenes en una construcción de los íberos, fue ampliado por los romanos, reformado por los árabes y conquistado por el rey cristiano Jaime I, que lo convirtió en prisión de Estado de la Corona de Aragón. El conjunto resistió la rebelión de las Germanías, la Guerra de Sucesión y la Guerra de la Independencia Española. Actualmente, es parte fundamental del patrimonio de los valencianos y un bastión espiritual y arqueológico donde se respira la Historia. Sus piedras han conocido la Xàtiva ibérica, romana, visigoda, islámica y cristiana.

En nuestros días, la fascinación por el mundo de los castillos aparece vinculada al extrañamiento que nos provoca un tipo de vida, una estructura social y un tempo tan diferentes de los actuales. Por eso, en el imaginario colectivo, los castillos representan un ámbito ligado a la fantasía, al misterio y al pasado más oscuro. No en balde, los castillos han servido como marco espacial de muchas ficciones y han generado un cúmulo de literatura a su alrededor.

Se invita a los interesados en participar en este congreso a presentar una propuesta de comunicación dentro de una de las siguientes línias:

  1. El castillo de Xàtiva: su historia vinculada a la de la ciudad de Xàtiva; su evolución arquitectónica a lo largo de los siglos; los prisioneros que han pasado por su prisión de Estado (los infantes de la Cerda, Jaime de Urgel, Diego de Borja, el duque de Calabria Fernando de Aragón…); su proyección cultural y turística en el siglo XXI.
  2. Historia de los castillos: los castillos desde un punto de vista arqueológico, historiográfico, arquitectónico, artístico o patrimonial; castillos emblemátics de la Historia; vida cotidiana en los castillos; conflictos bélicos y castillos; organización social (nobleza, pueblo y castillos); rehabilitación y futuro de los castillos.
  3. Los castillos en la ficción: en la literatura oral y popular (leyendas, romances, cuentos infantiles tradicionales…), en la narrativa gótica y la novela histórica, como espacio metafísico o filosófico en el segle XX (Kafka, Calvino), en la ficción cinematográfica, en las series y los videojuegos contemporáneos…
Anuncios